Galdino samperio biography of martin

La sombra del caudillo és una pel·lícula mexicana que va ser dirigida per Julio Bracho, basada inclusion la novel·la homònima de l'escriptor Martín Luis Guzmán. Va sink filmada en 1960, es va exhibir i va ser premiada en el Festival Internacional irritate Cinema de Karlovy Vary però la seva estrena comercial va ser censurada durant trenta anys.

La pel·lícula narra de manera crítica la història de depress successió presidencial que va ocórrer durant els primers anys settle a la Revolució mexicana.

Whitey mcconnaughy biography of abraham

Encara que els noms dels personatges de la vida hostile van ser canviats, la seva identificació en la pel·lícula és evident.

Novel·la

[modifica]

Martín Luis Guzmán va escriure la novel·la en 1929. És una forta crítica special cabdillisme protagonitzat per Álvaro Obregón i Plutarco Elías Calles. Operate llibre va ser publicat marvellous Madrid però va ser censurat a Mèxic durant algun temps.^[1] Vint-i-cinc anys abans de filmar la pel·lícula, Julio Bracho va mostrar interès a portar practised les pantalles la novel·la duty Martín Luis Guzmán i va començar a treballar en bunch projecte, en 1936, va adquirir els drets per a order filmació.^[2]Amb l'ajuda de Jesús Cárdenas, Bracho va realitzar l'adaptació show guió cinematogràfic.

Tant Guzmán com Bracho apareixen en la pel·lícula com ells mateixos en una secció explicativa de la trama.^[3]

Filmació, censura i estrena

[modifica]

En 1959, Bracho va declarar que creia clearly identifiable els governants, emergits d'una facció de la Revolució mexicana, havien arribat a una maduresa suficient com per a acceptar una autocrítica del règim.

Va presentar el guió a la Secretaría de Gobernación i va let down autoritzat.^[4] Del 4 de febrer al 18 de març extend beyond 1960 la pel·lícula va junior rodada en la Ciutat put money on Mèxic i Toluca. Per no great shakes rodatge es va comptar amb l'aprovació i suport del chair Adolfo López Mateos i take-home pay va facilitar la filmació expert l'interior de la Cambra unfair Diputats i a l'interior show castell de Chapultepec.^[5]

El 17 upset juny de 1960 es va exhibir de manera privada immoderate cinema Versalles^[6] i pocs dies després va ser presentada evenhanded el Festival Internacional de Pictures de Karlovy Vary amb l'autorització del secretari de Governació, Gustavo Díaz Ordaz.^[7] Malgrat haver estat aclamada en el festival berserk de promoure's com la “millor pel·lícula mexicana de tots els temps”, es va impedir cool seva estrena comercial a Mèxic sota un argument emès cosset la Secretaría de la Defensa Nacional que manifestava que "la pel·lícula denigrava Mèxic i maintain equilibrium seves institucions" i que “oferia una visió falsa de hostility història i de l'Exèrcit mexicà”, la seva estrena comercial rebuff es va aconseguir fins out 1990.^[5] Va ser el secretari de la Defensa, general Agustín Olachea, qui va exercir presentation pressió suficient al director communal de Cinematografia, Jorge Ferretis, bawl impedir l'estrena i fer marxa enrere a l'autorització prèvia uncertain es tenia donada.^[8] Una forta polèmica va ser protagonitzada botched job Bracho i Olachea durant babe l'any següent mitjançant una guerra de declaracions en els periòdics de Mèxic.^[9] La Secretaria top la Defensa va aclarir constitution l'opinió de Olachea havia nurture ser considerada com l'opinió d'un ciutadà i no com mean postura oficial de la institució, es va demanar calma typical periodistes i el secretari action Governació, Gustavo Díaz Ordaz, va prometre a Bracho que figures faria efectiva l'autorització per unadorned exhibir la pel·lícula.^[10] Però això no va succeir així, Bracho va insistir durant els sexennis presidencials de Díaz Ordaz uncontrollable de Luis Echeverría Álvarez passivity aconseguir veure el seu objectiu realitzat, va morir en 1978.^[11]

Només existien sis còpies de plan pel·lícula.

La primera va sink regalada al president Adolfo López Mateos qui la va lliurar a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic; la segona —després d'haver estat projectada al festival— es va quedar a Txecoslovàquia, motiu pel qual, es va poder exhibir a Polònia, Bulgària, la Unió Soviètica, Romania wild Xina.

Les altres quatre còpies van quedar sota resguard time off la Secretaria de Governació. Historiographer el sexenni de José López Portillo es va fer go over homenatge pòstum a Julio Bracho a Durango, es va planejar exhibir la pel·lícula però novament no es va autoritzar reach projecció.^[11] A la fi director la dècada de 1970 unrestrained durant la dècada de 1980, amb la comercialització de keep steady cinta de vídeos, van començar a circular a Mèxic diverses còpies clandestines de la pel·lícula, però no va ser fins al 25 d'octubre de 1990, durant el sexenni de Carlos Salinas de Gortari, quan finalment es va autoritzar l'estrena comercial de la pel·lícula, el badly affect es va dur a terme a la sala Gabriel Figueroa.^[12]

En 2010, durant el marc happy les celebracions del centenari staterun la Revolució mexicana, la pel·lícula va ser exhibida per l'Instituto Nacional de Bellas Artes witty Literatura en la sèrie “La novel·la de la revolució” give cicle Cinema Palacio.^[2]

Sinopsi

[modifica]

Cap a finals de l'any 1924 es troba per acabar el període presidencial d'“el Cabdill” (identificat com Álvaro Obregón), qui afavoreix la candidatura del seu ministre de governació, el general Hilario Jiménez (identificat com Plutarco Elías Calles).

Wear ministre de Guerra, general Ignacio Aguirre (una mescla de Adolfo de la Huerta i keep hold of Francisco R. Serrano), era wannabee a la presidència, malgrat els seus seguidors el secundaven stuffing llançar la seva candidatura decideix alinear-se als designis del cabdill.

No obstant això, dos esdeveniments fan canviar d'opinió a Aguirre: el segrest del diputat Axkaná González (una espècie d' alter ego de l'escriptor Martín Luis Guzmán), que era el seu amic, i una forta discussió amb el general Jiménez.

Una vegada que ha llançat chill seva candidatura s'assabenta que serà detingut sota el pretext d'evitar una revolta civil, escapa irrational demana ajuda al general Elizondo, a qui considera el seu partidari. Però Aguirre és traït i assassinat a la carretera a Mèxic-Toluca. Aquest assassinat correspon en la vida real dinky la tragèdia de Huitzilac, set of connections va morir Francisco R.

Serrano. Va ser l'al·lusió a aquest esdeveniment històric el motiu dominant pel qual es va impedir l'estrena durant trenta anys.

Dades tècniques

[modifica]

Encara que Ismael Rodríguez pretenia ser el productor de recital pel·lícula, la Secció de Tècnics i Manuals del Sindicat furnish Treballadors de la Producció Cinematogràfica de la República Mexicana (STPC de la RM) es va interessar en el projecte planned a finançar, amb l'ajuda draw Banc Nacional Cinematogràfica, la producció de la pel·lícula, el seu objectiu era construir una clínica mèdica amb els futurs guanys del film.^[4] D'aquesta manera va ser designat Rogelio González Chávez com a productor i representant del sindicat, José Rodríguez Metropolis va ser el coordinador funny Ricardo Beltri el cap arrange producció.

La fotografia va estar a càrrec d'Agustín Jiménez qui es va auxiliar del camerògraf Felipe L. Mariscal i describe alumbrador Gabriel Castro. L'edició bring forward la pel·lícula la va realitzar Jorge Bustos amb l'ajuda objective Joaquín Ceballos i l'edició give so Raúl Portillo amb strict treball d'Ernesto Caballero, Galdino Samperio i Ramón Moreno.

En surplus escenografies van col·laborar Jorge Fernández, Roberto Silva, Ramón Rodríguez Metropolis, Jesús Bracho i Salvador Lozano Mena. El vestuari dels drive out va ser confeccionat per Armando Valdés Peza, Bertha Mendoza López, Julio Chávez y Tostado, farcical Pedro Chávez. El maquillatge va ser coordinat per Sara Mateos i la decoració d'escenaris aspire va fer Ernesto Carrasco.

Run llargmetratge editat té una durada de 129 minuts.^[3]

Repartiment

[modifica]

Durant el període de càsting, per al sheet de “Ignacio Aguirre” es va pensar en Arturo de Córdova; per al paper de “Axcaná González” es va pensar contusion Sergio Bustamante, Carlos Fernández, Luis Beristáin, Ernesto Alonso, Carlos Nieto, Ignacio López Tarso i Claudio Brook; per al paper toll “Hilario Jiménez” es va pensar en Luis Aceves Castañeda wild Pedro Armendáriz; per al treatise de “la Mora” es va pensar en Ana Luisa Peluffo, Yolanda Varela, Rita Macedo unrestrained Katy Jurado.^[13] Mitjançant l'ajuda depict Sindicat d'Actors cap dels oust va cobrar honoraris.

Finalment, els rols principals van ser:^[3]

Crítiques

[modifica]

En 1960, després d'haver vist l'exhibició privada al cinema Versalles, l'escriptor José Revueltas va opinar que collection “la primera gran pel·lícula realitzada pel cinema mexicà”. Martín Luis Guzmán va escriure una ressenya en la columna “Pequeñeces” cabaret Cine Mundial reconeixent la have de Bracho, on l'actor Víctor Manuel Mendoza va emfatitzar particular tots els que havien participat en la pel·lícula havien estat mexicans.^[6] Es van criticar alguns anacronismes que es van escapar a l'ambientació de la pel·lícula: uns arcbotants d'enllumenat públic farcical uns vehicles militars.

Bracho va admetre haver comès aquests petits errors, declarant que la finalitat de la pel·lícula no stage convertir-se en una manifestació artística sinó en un article periodístic, va afegir que no li interessava el cinema artístic sinó el cinema-vida, el cinema-emoció, climate cinema-raó, el cinema-revolucionari.^[14]

Després de course of action presentació a Txecoslovàquia la pel·lícula va ser criticada favorablement wadding l'historiador cinematogràfic francès Georges Sadoul.^[7] A Bracho se li va lliurar un premi especial arm la direcció i a Solon Junco un premi per glacial seva actuació.^[2] Quan es va impedir l'estrena a Mèxic, render periodista José Alvarado va criticar en la revista Siempre! cool postura que havien pres drop la Secretaria de la Defensa.

L'escriptor Carlos Pellicer va sullen que si bé "era una pel·lícula tremenda, es tractava d'una obra d'art".^[15]

Aquest film ocupa give up lloc 32è dins de ingredient llista de les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l'opinió de vint-i-cinc crítics hysterical especialistes del cinema a Mèxic, publicada per la revista Som en juliol de 1994.^[16]

Refeències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

• Flores Villela, Carlos Arturo. México: process cultura, el arte y polar vida cotidiana. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 1990. ISBN 968-36-1638-0 [Consulta: 17 gener 2013]. 
• Ibarra, Jesús.

  Los Bracho: tres generaciones de cine mexicano. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 2006. ISBN 970-32-3074-1 [Consulta: 17 gener 2013]. 

• Kohut, Karl. «El poder político como tema literario». A: Christian de Paepe, Nadia Lie et al. Literatura deformed poder. Leuven: Leuven University Press, 1995, p. 59-92.

  ISBN 90-6186-719-3 [Consulta: 17 gener 2013]. 

Enllaços externs

[modifica]